Imatges aigua domesticada

Aixeta aigua domesticada.

Pantà

Piscina.

Més informació »

Oficis de l'aigua domesticada

Alguns oficis que hi ha sobre l’aigua domesticada son persones que es dediquen o be a ensenyar esports en l’aigua:com la natació, el waterpolo...

O be cuidar del benestar de les piscines, basses o qualsevol lloc on hi hagi aigua domesticada que son aigües que les persones domestiquem.

Alguns exemples de oficis que poden haver sobre la aigua domesticada són:

àbombers:

àprofessor de esports d’aigua

àpicinista

àjardiners

àfontaner

Oficis aigua domesticada

Més informació »

Context geogàfic.

A continuació ficaré una llista amb qlguns pantans mes grans d'España.

1.-L'embassament de la Serena en rio Zújar, pertanyent a la conca del Guadiana, construït entre 1985 i 1990, té una capacitat de3219 hectòmetres Cúbics És el tercer més gran d'Europa

 2.- Embassament d'Alcántara, es troba en el rio Tajo, va ser construït en 1969.

3.-Embassament de Buendía, construït en 1957, situat en el rio Guadiela, afluent del rio Tajo.

4.-Embassament de Mequinenza o Mar d'Aragó, construït entre 1957 i 1964 en el Rio Ebre


.Bibliografía http://foros.embalses.net/showthread.php/488-Los-5-m%C3%A1s-grandes-de-Espa%C3%B1a

Més informació »

Franz Liszt les jeux d'eau a la a la ville d'est

Franz Liszt:

(Raiding, actual Hongria, 1811-Bayreuth, Alemanya, 1886) Compositor i pianista hongarès. La seva vida constitueix una de les novel · les més apassionants de la història de la música.

La seva música més coneguda és Les jeux d'eau à la Vila d'Aquest on interpreta una música calma que el seu tema és l'aigua.

BIOGRAFIA:

viedo: http://goo.gl/UqGQT

informació del text: http://goo.gl/x3cbH

Més informació »

JOAQUIM MIR. Pintura

Joaquim Mir era un pintor espanyol que va néixer el 6 de gener de 1873 a Barcelona. Era un home que tothom estimava, molt amable i simàtic. Joaquím Mir va començar a dibuixar paisatges, gent que paseava pels afores de Barcelona, sense parar i va aprendre molt sobre l'art de la pintura. Després d'un temps es va dedicar a la pintura.
"La alberca de Can Pau Segimon”  pintada amb Oli sobre llenç l'any 1905-06.
He escollit aquest quadre ja que el meu treball es sobre l'aigua domesticada i aquesta obra representa una balsa i  una balsa es aigua domesticada.

Imatge de google.

Aquest quadre es una obra de Joanquim Mir titulada 

He escollit aquest quadre ja que el meu treball es sobre l'aigua domesticada i aquesta obra representa una balsa i  una balsa es aigua domesticada.

Bibliografía: http://blog.setdart.com/mir-trinxet-joaquin-barcelona-1873-1940-en-setdart-com/

Més informació »

Utilització de l'aigua en l'actualitat

En el consum domèstic, l’aigua s’utilitza per a l’alimentació, la neteja de les cases, per a rentar la roba, la nostra higiene, la neteja personal...

En el consum públic, la neteja dels carrers de les ciutats i pobles, les fonts públiques, ornamentació, reg de parcs i jardins, altres usos d’interès comunitari...

Aigua a la indústria, en les fàbriques, en el procés de fabricació de productes, en els tallers, en la construcció...

Higiene personal

Ús en l’agricultura i ramaderia, per al reg dels camps i com a part de l’alimentació dels animals, la neteja dels estables i altres instal·lacions dedicades a la cria de bestiar.

En conclusió, les noves tecnologies han millorat el fet de poder recollir, acumular i transportar aigua. per a millorar la nostra vida.

Bibliografia:

http://goo.gl/ITQP7

Més informació »

Tipos de aquaris

Hi ha diferents tipus de peixeres per a diferents tipus de peixos per adaptar-se en l'ambient on viu. Poso alguns tipus d'aquaris per a diferent peix. Pel que no tots els peixos poden viure en un mateix ambient per a adaptació.

http://goo.gl/QtdyD

L'aquari col · lectiu

En aquesta aquari poden conviure peixos i plantes que no són originàries de la mateixa regió. Aquest tipus obeeix a regles ecològiques estrictes. Cal conèixer bé cada espècie i les seves necessitats.

L'aquari regional

Aquest aquari és una rèplica miniatura d'un ecosistema. Per exemple, podem reproduir un ecosistema asiàtic. No podem oblidar-nos de les plantes, que han de ser també reproduïdes.

L'aquari específic

En aquest tipus d'aquaris ens ocupem només d'una espècie o d'una família de peixos que tenen característiques comunes.

L'aquari holandès

Són les plantes les que li donen valor als peixos i no a l'inrevés. Aquest tipus d'aquari està encastat la majoria de les vegades en una paret. El manteniment és difícil. Aquest tipus d'aquari està reservat per als apassionats de les plantes.

En conclusió fins i tot els aquaris tenen la seva adaptació per els peixos fins i tot l’aigua es diferent per adaptar els peixos en el seu ambient. 

BIOGRAFIA: 

foto: http://goo.gl/QtdyD

informació del text: http://goo.gl/fYhf4
 

Més informació »

Utilització de l’aigua en l’antiguitat

Des de sempre l’home ha utilitzat l’aigua per a beure, a més, ha aprés a utilitzar l’aigua superficial per a comunicar-se, pels rius, pels mars...

Al segle VIII a.C. els habitants d’Urartu, l’actual Turquia, van inventar els qanats, uns canals subterranis d’un sistema de reg agrícola, que consisteix en pous que busquen aigua de la capa freàtica i la canalitzen. Aquesta explotació de les aigües es va difondre a Pèrsia, a Egipte, a l’Índia, a Grècia, a les Canàries, etc.

Dan Gil va proposar un escenari basat en l’Antic Testament on la presa de Jerusalem per part del rei David hauria sigut construïda amb conductes subterranis de la ciutat, alimentats per l’aigua de la font de Gihon.

Durant la República Romana, als segles III-IV a.C., a Roma es va instal·lar un estanc on es recollia l’aigua de la pluja. A Xina existien pous per a recollir la pluja. A Iran hi havien uns sistemes tradicionals locals per a acumular aigua de la pluja. A Yemen també hi havia un dipòsit per a l’acumulació de l’aigua.

Dipòsit a cel obert per a recollir aigua de la pluja, a Yemen.
Autor LAUREANO, Pietro

Aquesta aigua que recollien i acumulaven la feien servir per a regar generalment.

Els romans van ser els arquitectes més avançats, van construir aqüeductes que molt d’ells encara es conserven com el Pont del Diable que es troba a Tarragona.

Després de la caiguda de l’imperi romà es van deixar d’utilitzar els aqüeductes. Des del any 500 al 1500 d.C. hi va haver poc desembolupament en relació amb els sistemes de tractament del aigua. Durant l’edat mitjana hi van haver problemes d’higiene amb l’aigua, per això hi van haver tantes malalties i morts. Per a evitar-ho s’utilitzava aigua importada d’altres països.

El primer sistema de subministre d’aigua potable a una ciutat va ser a Paisley, a Escocia, a l’any 1804. Al 1806 París va començar a tractar més l’aigua, fent servir filtres. I al 1827, James Simplón va construir un filtre de sorra per a purificar l’aigua potable. Avui en dia encara es considera el primer sistema més efectiu utilitzat per a la salud pública.

Bibliografia:

http://goo.gl/sw9SA

http://goo.gl/i9vmd

http://goo.gl/n21nR

Més informació »

El Jardí Botànic Marimurtra

El Jardí Botànic Marimurtra és una frondosa balconada suspesa sobre els primers penya-segats de la Costa Brava. Els millors arquitectes, paisatgistes i botànics de l'època van ser els artífexs d'aquest espai, fruit de la passió d'un comerciant que va trobar a la localitat de Blanes el lloc ideal on fer realitat el seu somni.
Travessant la portalada d'entrada al recinte podràs admirar un edifici noucentista obra de Josep Goday. Aquesta entrada marca la transició a un microcosmos de vida, un espai que reuneix els cinc continents en quatre hectàrees. Passeja pels senders, seguint sempre el camí de l'esquerra, i en una hora i mitja completaràs el recorregut per paratges idíl · lics amb la natura com a protagonista.
Fins a 4.000 espècies creixen aquí tal com ho farien en els seus llocs d'origen gràcies a la reconstrucció de cada paisatge. El jardí es divideix en tres àmbits-tropical, temperat i mediterrani-organitzats per comunitats vegetals - «fitoepisodis» - de diferents llocs del món. La zona de la Pèrgola, les Araucarias centenàries i els Cinc Mediterranis són només alguns dels punts d'interès d'aquest espai.
El caràcter únic del jardí ve donat per l'alt valor botànic i l'antiguitat dels seus exemplars, així com també per la singularitat dels elements arquitectònics que l'integren. La plaça Goethe és el punt de partida a un dels miradors més impressionants de la costa. Una llarga escala flanquejada per llenços de vegetació i flors et portarà al templet de Linné, abocat al mar. Des d'aquest punt, i seguint la línia del penya-segat, trobaràs 03:00 miradors més, entre ells el de Margalef, que ofereix la vista més salvatge del litoral.
El Marimurtra és un jardí viu que cada dues setmanes canvia la seva fisonomia, amb la floració de noves plantes i els diversos matisos de les fulles. Per això, cada visita és una descoberta.El jardí és també un espai amb clara vocació docent. Els més petits poden introduir-se al món de la botànica a l'horta biològica, i els que ja no ho són tant poden ampliar els seus coneixements d'etnobotànica o de genètica en lazona de Mendel.

El temple de Linne

Escales de Linne

Pàgina d'informació: 
http://es.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=marimurtra--un-jardin-botanico-excepcional&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAxADUAMQBcAA==

Més informació »

Malalties indecioses

Les  masses d’aigua veiem a primera vista peixos, plantes, partícules de diferents mides, etc., però hi ha moltes partícules i substàncies de mida microscòpica que són invisibles als ulls. Es tracta de virus, bacteris, paràsits, substàncies químiques, etc., especialment importants pel que fa a la malaltia i la salut. L’aigua pot arribar a contaminar tot allò que hi estigui en contacte, tant aliments com estris, etc., afavorint que la malaltia es transmeti no tan sols a través de ella, sinó dels aliments, i als essers humans.

Als indrets on les aigües residuals domèstiques o industrials no són tractades, perquè no hi ha instal·lacions de sanejament apropiades, s’afavoreix la ràpida propagació de malalties. La majoria es poden prevenir amb la millora del sanejament públic, la provisió d’aigua neta i mesures d’higiene.

Els microorganismes patògens representen un risc seriós per a la salut pública i és prioritari eliminar-los de l’aigua de consum humà, ja que ingerir-los podria ocasionar una epidèmia amb greus conseqüències per a la salut de la població.

La majoria de les malalties transmeses per l’aigua es poden prevenir amb algunes precaucions senzilles. 

BIBLIOGRAFIA

http://goo.gl/BCsrZ

http://goo.gl/5WhP9

malalties infecioses

Més informació »

Piscines Medicinals

http://goo.gl/YX3Ps

Ens hem preguntat alguna vegada si afecta la nostra salut banyar en una piscina convencional?, I sobre el seu impacte ambiental? Per desinfectar l'aigua s'utilitza clor, a més d'altres productes químics destinats a regular la seva qualitat i el seu aspecte.

Nedar en piscines tractades amb clor pot provocar efectes genotòxics (dany en l'ADN), així com efectes negatius respiratoris, segons un estudi publicat a la revista Environmental Health Perspectives. Afecta la salut de la pell i els ulls, especialment en nens, ancians i persones amb alta sensibilitat a productes clorats. L'alternativa a això són les piscines naturals o ecològiques. Amb la idea de banyar en un piscina sigui un "aigua viva" i saludable, sense productes químics.

Una piscina ecològica és aigua que reprodueix el cicle de la natura per realitzar la de filtració de les aigües, mitjançant terres de diferents granulometries i diferents plantes aquàtiques, en què normalment està separada la zona de bany de la zona de fitodepuració amb plantes macròfits . Cal posar l'aigua en circulació mitjançant un sistema de canonades, bombes i cascades, com en un riu de veritat. Com quan nedem en un llac o riu. L'aigua mai es canvia, només es reposa la que s'evapora. Només s'han de cuidar les plantes aquàtiques com qualsevol altra planta del jardí. No és adequat ficar animals com peixos o ànecs perquè embrutarien l'aigua alterant l'equilibri.

En conclusió és com un llac natural i s'adapta amb harmonia dins de l'entorn on està situada. L'aigua biològicament no té cap producte químic que atac a la pell ni produeixi al·lèrgies. El sistema que crea és un sistema aeròbic en el qual s'eliminen de forma natural la matèria orgànica, les partícules eutrofitzants i els microorganismes patògens que no podran desenvolupar a causa de la manca de nutrients de l'aigua, evitant els riscos sanitaris.

BIOGRAFIA:

fotos: http://goo.gl/YX3Ps

infromació del text: http://goo.gl/ndQho

Més informació »

Flora i Jardí Botànic de Colònia

La Flora i Jardí Botànic de Colònia en alemany: Flora und Botanischer Garten Köln és un jardí públic format amb un jardí botànic adjacent que tenen entre tots dos unes 11.5 hectàrees d'extensió. Estan administrats per la municipalitat de Colònia, Alemanya.
Es troba adjacent al zoològic de la ciutat al carrer "Amsterdamer Straße" 34, Colònia, Nordrhein-Westfalen-Renània del Nord-Westfàlia, Deutschland-Alemanya. Es troba obert a diario.
El jardí té de data d'inici en 1863, any en què van organitzar una companyia comunitària d'àmbit privat per crear el parc de la flora amb una extensió de 5.5 hectàrees, com reemplaçament per al jardí botànic més antic que se situava prop de la catedral de Colònia, que en 1857 va ser destruït per a la construcció de l'estació del tren. Aquest nou parc va ser dissenyat per Peter Joseph Lenné en 1864 en un estil alemany mixt, incorporant elements del Barroc francès, renaixement italià, i jardí anglès de paisatge. En el seu centre es troba l'estructura de vidre del palau (orangerie) amb estructura de ferro fos i vidre, dissenyat prenent com a models del Palau de cristall (Londres) i el Jardin d 'hiver (París), que van servir com a llocs d'exposicions a finals del segle XIX, incloent exposicions hortícoles en 1875 i 1888, i una exposició industrial a 1889. En 1906, va ser agregat el "Frauen-Rosenhof", un jardí en estil art nouveau.

Jardí Botànic

Jardí Botànic

Pàgines de informació:
http://www.stadt-koeln.de/6/gruen/flora/
http://www.freundeskreis-flora-koeln.de/flora2/
http://cmsen.eghn.org/etpg-flora-prolog
http://www.schoenstegaerten.de/die-Gaerten/DIE-FLORA-BOTANISCHER-GARTEN-Koeln/index.php

Més informació »

Precaucions amb l'aigua

Als indrets on les aigües residuals domèstiques o industrials no són tractades, perquè no hi ha instal·lacions de sanejament apropiades, s’afavoreix la ràpida propagació de malalties. La majoria es poden prevenir amb la millora del sanejament públic, la provisió d’aigua neta i mesures d’higiene. La manca d’aigua adequada per al consum és una font directa de malalties, i això fa que per protegir la salut no n’hi hagi prou a tenir aigua, sinó que ha d’estar en condicions.

La majoria de les malalties transmeses per l’aigua es poden prevenir amb algunes precaucions senzilles. Si no estem segurs que un aigua és potable, és millor bullir-la o tractar-la abans de prendre-la.

Tampoc hauríem de beure d’una ampolla que no obrin davant nostre, perquè no sabem mai que ens poden posar.

Cal mantenir unes normes elementals d’higiene: rentar-nos les dents amb aigua neta per al consum i tenir, en general, precaució en la neteja personal, per exemple a l’hora de rentar-nos les mans, abans de cuinar, servir o menjar aliments i després d’anar al lavabo, perquè si no portem les mans netes també podem contaminar-nos ja sigui de virus, de bacteris ....

També ens podem contaminar amb el menjar per aixo hem de seguir les diferents normes:

-àRentar bé les fruites i les verdures amb aigua apta per al consum.

àNo menjar mai crues fruites o hortalisses cultivades en terres que s’hagin regat o contaminat amb aigües residuals.

à No menjar mai peixos i mariscs crus o poc bullits, en particular si sospitem que poden provenir d’aigües contaminades.

àRentar, assecar i guardar en lloc segur els estris de cuina.

BIBLIOGRAFIA

http://goo.gl/c0Ljy

http://goo.gl/l54lC

Higiene

·   

Més informació »

El pont mes llarg del món

La Xina inaugura el pont sobre el mar més llarg del món, amb una longitud de 36,48 quilòmetres a la ciutat costanera de Qingdao. Els 2.300 milions de dòlars d'inversió que han calgut per construir-lo contribuiran a unir el centre de la ciutat amb l'àrea suburbana de Huangdao, a la badia de Jiazhou.

El pont de Qingdao, que ha tardat quatre anys a ser construït, supera el que fins ara es considerava el més llarg, a la badia de Hangzhou, també a la Xina, de 36 km.

http://goo.gl/7q5S7

la meva opinió al que té abeure amb el tema es que poden veure cantitat d'aigua y con transports pasen sempre en aquest pont per pasar a l'altra part del mar.

BIOGRAFIA:

foto: http://goo.gl/7q5S7

infromació del text: http://goo.gl/CP0Uq

Més informació »

Líquid després de congelar aigua

Aigua en estat sòlid

L’aigua tot i que és una substància molt comuna s’ha convertit en una raresa, ja que quan la refredem a un punt de congelació pot transformar-se en un nou tipus de líquid. Uns científics nord-americans ho han descobert, informa la revista Journal of Physical Chemistry B de la Societat Americana de Química (ACS) al 2011.

Segons dos coautors de l’estudi, Kumar i Stanley, l’aigua presenta més de 80 propietats inusuals, per exemple que pot presentar els tres estats físics (sòlid, líquid o gas) al mateix temps, entre d’altres.

Kumar i Stanley van fer servir simulacions amb l’ordinador, ja que fer-ho en un laboratori és impossible perquè el procés és massa ràpid. I van poder arribar a demostrar que si l’aigua en estat líquid la congelem té tendència a disminuir la conducció de calor, com passa habitualment. Però quan l’aigua arriba a 54 graus centígrads sota zero, l’aigua líquida comença a conduir el calor molt millor.

Amb aquest experiment es demostra que sota d’aquesta temperatura l’aigua es sotmet a canvis estructurals forts però constants, mentre que l’estructura física és molt semblant al gel. Aquests canvis estructurals augmenten la conducció de calor a temperatures més baixes. Per tant, els investigadors donen suport a la idea de que l’aigua té una transició de fase líquid-líquid.

Bibliografia:

http://goo.gl/60HbW

http://goo.gl/RYkFI

Més informació »

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor i posteriorment es va dedicar a la literatura, amb més de noranta títols en tots els gèneres.

La seva obra que he escollit que te abeura amb el tema, es la seva pintura modernista que se titula Jardí abandonat.

http://goo.gl/pjtRO

la meva opinió personal sobre el quadre, és sobre el que ha d'haver el pintura sobre el tema aigua, com podem veure al quadre està al mig del jardí una font solitària envoltada de plantes i com abandonat, però el que ha de fer sobre el tema és que és una font al qual està relacionada amb la arquitectura.

BIOGRAFIA:

foto: http://goo.gl/pjtRO

infromacion del text: http://goo.gl/gKjVl

Més informació »

Ernest Descals. Pintura

Ernest Desclas es un artista Español, nascut el 13 de Gener de 1956 a Manresa. 

Al llarg de la seva vida ha guanyat uns 800 premis  de dibuix, aquarel·la i pintura, dels quals la majoria de vegades a quedat primer o li han donat el premi d’honor. 

Es un home que fa els quadres amb molta personalitat.

Ernest Descals pintava molts quadres relacionats amb l’aigua. Un d’ells es el que ficaré a continuació.

Imatge de Google. 

Aquest quadre ha sigut pintat per Ernest Descals, pintat amb pintures d’oli sobre el llenç.  El quadre representa el paisatge del Riu Ebre, amb el Castell Templari.

Bibliografía:http://ernestdescals.blogspot.com.es/




Imatge d'un blog.

Més informació »

Canaletto pintura.

Canaletto neix a Venècia el 7 d'Octubre de 1697. El seu nom veritable és Giovanni Antonio Canal. 

És un pintor Italià que és famós pels quadres que pinta expressant els seus quadres de paisatges de Venècia i altres llocs que ha visitat com per exemple Londres….

El seu primer treball va ser l'any 1723, anomenat Capriccio Arquitéctonico i apartir d'hi ha li van ser demanant mes encàrrecs.

Fins  que a l'any 1740 va canviar per complet la seva tècnica i comença a utilitzar colors mes clars com el daurat, vermells i colors mes vius.

Aquest quadre es una obra del pintor Canaletto feta a l'any 1730 i titulada "El Gran Canal y la iglesia de la Salute"

Imatge de google.

Bibliografía: http://buzondepinturaporjuanjosebarajas.blogspot.com.es/2011_04_04_archive.html

Més informació »

Aigua medicinal

L'aigua sempre ha estat font de salut per a l'home. Ja des de l'antiguitat es coneixien els efectes beneficiosos que sobre la pell i el cos tenia submergir-se en fonts naturals termals. Aquesta tècnica es complementa amb la hidropinoteràpia, que consisteix en beure aigües anomenades mineromedicinals per, d'aquesta manera, millorar la nostra salut.

El poder medicinal d'aquestes aigües es basa en la seva composició en minerals , i segons sigui una o altra proporcionaran a l'organisme elements imprescindibles com sofre, iode, ferro, magnesi, etc. Per poder beneficiar-nos de totes les propietats d'aquesta aigua, normalment es prenen en dejú al matí al aixecar-se i sempre a petits glops . 

Hi ha diferents tipus de aigües medicinals alguns exemples son:

à Aigües Clorurades : Entre la seva composició predominen el sodi, el calci o el magnesi. Se solen utilitzar en reumatologia, dermatologia, otorinolaringologia, afeccions respiratòries cròniques i estats d'esgotament físic o mental.

à Aigües carbogaseosas : Estan compostes en gran part per gas carbònic lliure. Estimulen la secreció gàstrica però a més contribueixen a la vasodilatació arterial, no es massa bo utilitzar-les dies seguits , s’han de prendre deixant dies entre mig.

à Aigües sulfurades : contenen principalment sofre, s'utilitzen principalment en processos reumàtics, dermatològics i afeccions respiratòries cròniques.

à Aigües bicarbonatades : Riques en bicarbonat. La seva ingesta ajuda estimular la secreció del pàncrees hi ha normalitzar el pH de l'estómac, pel que són molt indicades en afeccions digestives.

àAigües radioactives : S'utilitza en reumatologia i trastorns crònics de l'aparell respiratori.

Les aigües medicinals es millor que abans de utilitzar-les sapiguem suficient informació, demanem informació al metge o algú especialitzat en el tema,  ja que no son aigües normals i ens poden produir alguns trastorns o alguna malaltia.

BIBLIOGRAFIA

http://goo.gl/WYtM7

http://goo.gl/g5iq1

Aigua medicinal

Més informació »

Rituals religiosos amb l'aigua

L'aigua és un element essencial per a la vida, alguna cosa que se'ns regala i que és consubstancial amb la vida mateixa i, per això, tenen una certa connotació " sagrada ".

L'aigua és sagrada, perquè és un do del cel, que ens regala gratuïtament. Sense aigua no és possible la vida, però tampoc nosaltres som amos de l'aigua. Dues terceres parts del cos humà és aigua.

L'aigua neta  purifica el cos, el que li dóna un estatus simbòlic i fins i tot sagrat en alguns casos, convertint-la en element clau en diversos cultes i cerimònies religioses.

Pràcticament totes les religions tenen un ús de l'aigua en sentit ritual. Des de les grans religions orientals, que veuen en l'aigua l'origen de fang que hi ha, passant per les religions naturals de tipus cosmo-biològic, on l'aigua és transmissor i expressió de vida, o d’Islam que considera l'aigua que cau del cel com a signe diví i el mateix home ha estat creat d'una aigua fluent, fins a la tradició bíblica on l'aigua és criatura i do de Déu. Les diverses religions han fet i fan un ús abundant de l'aigua amb aplicacions i interpretacions bastant similars al voltant del doble significat de mort i vida. 

Normalment l'aigua és percebuda en les religions com un Déu, una deessa o una entitat divina. Els rius, la pluja, les basses, els llacs, les glaceres, les pedregades o la neu són algunes de les formes que pot adoptar l'aigua al interpretar i incorporar-se en les esferes culturals i religioses.

L'aigua religiosa mai és neutra i passiva. Es considera que aquesta aigua posseeix el poder i la capacitat de transformar el món, redimir els pecats i santificar

BIBLIOGRAFIA

http://goo.gl/clm5S

Aigua domesticada

Més informació »