Antigament el cereals els molien amb molins de mà i amb pedres. Després es
van inventar els molins moguts per animals, tot i que encara eren pesats i
lents. Fins a l’Edat Mitjana no es van estendre les condicions necessàries per
poder accionar els molins amb forces naturals, com l’aigua o el vent, que van
facilitar molt el treball. Poc a poc es van oblidar de la resta de mètodes,
manuals i amb bestiar, fets servir durant milers d’anys, deixant únicament
l’aigua i el vent com a força de la rotació dels molins.
 |
| Molí d'aigua |
Els molins d’aigua eren els més destacats ja que eren els més profitosos,
ja que podien estar 24 hores funcionant amb la força del corrent de l'aigua
d'un riu o un rierol, en canvi els de vent només quan feia vent.
Disposar d’un molí generava molts ingressos, ja que molts camperols volien
fer servir un molí, i si volien fer servir un, havien de pagar amb gra o farina
al propietari del molí, que normalment era un senyor feudal.
Depèn de la zona els molins tenen diferents finalitats. Per exemple, a
Andalusia es feien servir per a obtenir oli i a Canaries s’utilitzaven per a
obtenir gofio. En altres zones era molt comú el blat, la farina...
Bibliografia:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada